Territori accidentat i d'excel·lència agrícola
La Terra Alta és una comarca situada al sud-oest de Catalunya amb una densitat de població bastant baixa. En els seus dotze municipis i amb una superfície de quasi 800 km quadrats trobem poc més de 11000 habitants.
Si en alguna cosa som especials, és amb la nostra orografia. Amb molts altiplans i amb moltes zones boscoses. Aquesta duresa de terreny va ser el que, segons moltes veus autoritzades, va dictaminar que l’ofensiva republicana precisament anés per la zona d’aquí, perquè en cas d’haver de defensar-se, el terreny donava molt d’avantatge.
Economia i turisme
Històricament, la comarca ha tingut una forta tradició agrícola i ramadera, i encara avui aquesta tradició perdura, tot i l’ èxode de gent jove cap a les ciutats. Els seus vins i olis són molt reconeguts a nivell mundial, i l’enoturisme i oleoturisme, estan començant a ser un motor important a la comarca.
La Terra Alta està començant a fer-se un nom a nivell turístic, ja que té molt a oferir. La nostra missió també és que la Batalla de l’Ebre formi part d’aquest creixement turístic a la zona. S’ha de tenir en compte la gran peculiaritat que té la comarca, ja que com moltes de les zones boscoses d’aleshores, estan igual en l’actualitat, el visitant pot fer-se una idea real i pròxima de com eren els combats i el dia a dia de la guerra.
Arnes
Podríem considerar que és la població de la Terra Alta amb menys incidència durant la Batalla de l’Ebre.
Caseres
Població que fa frontera amb l’Aragó. Va ser rereguarda franquista. Aprofitant la bona xarxa de comunicació va tenir servei de cures. Els seus forts, prèviament construïts amb una altra finalitat, van servir com a emmagatzematge de munició.
Gandesa
El gran objectiu republicà donat que la població és un important nus de comunicacions. Haver conquerit Gandesa hagués pogut canviar el signe de la guerra, i ben prop s’hi van quedar.
La Pobla de Massaluca
Durant la Batalla de l’Ebre el sector de la Pobla va ser considerat com sector inactiu, tenint en compte la direccionalitat de les ofensives d’uns i altres. Sector inactiu, però, que no vol dir que no hi hagués presència de soldats i d’activitat bèl·lica.
Batea
Durant la batalla, Batea va ser zona de rereguarda franquista. Al ser un poble ben comunicat amb l’Aragó s’hi va establir l’Hospital de Sang més important de la comarca.
Corbera d'Ebre
Possiblement la població més castigada durant la Batalla de l’Ebre. Es va quedar al mig del front i dels dos nusos de comunicacions més importants, Gandesa i les Camposines. Va rebre atacs d’artilleria dels dos bàndols i de l’aviació franquista.
Horta de Sant Joan
Població de rereguarda franquista. Va tenir també un important hospital de sang. Dels que més capacitat i serveis podia oferir.
Prat de Comte
Rereguarda franquista. Importància especial va tenir quan els combats es van dirigir cap a Pàndols, a principis d’agost del 38, en la cura de ferits i subministrament d’intendència. Remarcar els trens quirúrgics que s’hi van instal·lar als túnels del ferrocarril del seu terme.
Bot
També va ser un poble de la rereguarda franquista. També amb serveis de cures de ferits, especial va ser la seva utilitat quan s’estava lluitant a Pàndols i es comptaven les baixes per milers.
La Fatarella
Zona de rereguarda republicana. Aprofitant l’altura del seu terme els republicans hi tenien emplaçada quasi tota l’artilleria. Posteriorment va tenir un paper important en la retirada i en el pas del riu dels últims combatents per la zona de Flix.
El Pinell de Brai
Població que va ser rereguarda republicana. Molt important a l’hora de possibilitar les defenses de Pàndols i Cavalls. Va ser constantment atacada per l’aviació i artilleria franquista.
Vilalba dels Arcs
Població que va rebre forts atacs d’artilleria i infanteria republicana els primers dies de combats. Aconseguir Vilalba hagués pogut desencadenar la conquesta de Gandesa, d’aquí la seva importància. També, com a Gandesa, els republicans s’hi van quedar a les portes.