Segueix-nos

Subscriu-te a la newsletter!

GO UP
Image Alt

Marcats pel 38

Els milions desapareguts

Corria l’estiu del 1938, en plena Guerra Civil Espanyola. Corbera d’Ebre havia canviat de mans militars per primer cop uns mesos abans i en aquell moment estava sota el domini franquista.

Al Juliol d’aquell mateix any comença la Batalla de l’Ebre. Fins que no comença aquesta Batalla poc era d’esperar que la Terra Alta pogués arribar a ser el gran camp de Batalla que va ser. El 25 de Juliol per la nit els republicans es llencen a l’ofensiva creuant el riu Ebre, en aquell moment la situació al que serà el gran epicentre bèl·lic està tranquil, ni s’imaginen que és el que acaba de passar uns quilòmetres més enllà.

Quan ja el dia 25 comença a clarejar, a aquella Corbera, que estava a poc temps de conèixer els inicis del desastre, comença un dia com un altre, sense notícies ajustades a la realitat del que acaba de passar entre Riba-roja i Benifallet.

En aquell moment els civils que es troben al poble, veuen una situació que era cada vegada més normal en la guerra, els soldats que combateixen també cobren diners, i en algun lloc i en algun moment s’ha de fer aquest pagament. Doncs justet diversos civils ens expliquen que just aquell dia 25 era el dia del “cobro”. Recorden la casa i que apuntant a l’entrada hi havia una metralladora, per si algú gosava fer alguna cosa que no havia de fer. I tots expliquen que allí creuen que hi havia molts diners. És més que lògic, ja que segons hem pogut saber, normalment quan es pagava es pagava a una divisió d’uns 10000 homes aproximadament, per tant estem parlant de milions de pessetes.

El que recorden aquestes persones és que aquell dia, no va acabar sent un dia qualsevol, sinó el primer dia de Batalla. Quan ja poc a poc s’anava fent el pagament, arriben les primeres notícies. Soldats que van en retirada alerten: “que vienen los rojos!!!”. La situació es torna caòtica, Corbera d’Ebre pràcticament queda abandonada i aquests soldats van de cara Gandesa per organitzar una suposada defensa.

I què passa amb els diners que encara no s’havien repartit? Aquests mateixos civils recorden haver vist marxar a un grup de persones amb uns “maletins” i marxant amb cavalls. El que explico ara és una suposició, però entenem que marxen en cavalls perquè, com acabarem detallant després, decideixen anar en direcció a Vilalba dels Arcs. A lo millor anar en vehicle i anar a Gandesa hagués estat el més lògic, però no ho veuen segur, la carretera no és segura i no tenen la seguretat de que Gandesa no ha sigut agafada pels republicans, que també podien venir des de Benifallet o Pinell de Brai. Així ens quedem, en un grup que marxa en cavalls de Corbera amb uns maletins.

Per què sabem que van anar en direcció a Vilalba? Ho sabem perquè heu de pensar que tant un bàndol com l’altre portaven guies locals, de la Terra Alta, que eren els que els guiaven per anar d’un lloc a un altre. Per la carretera està clar que et pots guiar, però no per camins de carro, carrerades i camp a través. Que es sabien els soldats dels camins de la Terra Alta!

Si mirem ara al bàndol republicà, segueix l’avanç imparable i ja van arribant a poblacions com Corbera i es van aproximant a poblacions com Vilalba i Gandesa. Entre els guies hi havia un home de Corbera i ell explica que anava per la zona de Vilalba. La sorpresa és que part dels batallons que anaven per la zona de Vilalba es troba i captura al grup que anaven en cavall i amb uns maletins. Per tant els són capturats.

Evidentment una de les coses que van fer és veure el que portaven als maletins, i descobreixen la fortuna. Segons el guia explica que hi havia un dineral, però en aquell moment pels republicans era paper mullat, ja que tenien una altra moneda. Hi havia un dineral, però que en zona republicana no valia res. Explica que n’encenen, s’encenen el tabac, en trenquen, però que part de la fortuna es deixa a un mas que queda entre Corbera i Vilalba. En aquell moment heu de pensar que no s’agafen aquells diners, agafar-los hagués pogut ser vist com a traïció, per tant allí es queden.

Finalment s’acaba la Batalla de l’Ebre amb la victòria de l’exèrcit franquista. El guia en qüestió quan la cosa ja es calma una mica, sap perfectament el mas on estan els diners, que ara ja són vàlids donada la victòria franquista i la primera nit que pot fa el que crec que haguéssim fet tots. Va en direcció al mas a veure si els maletins segueixen estan allí.

Quan arriba al mas ja no troba res, simplement els petits trossos que mesos abans havien sigut cremats o trencats.

I aquí s’acaba la història, aquesta me l’ha explicat el meu padrí. Quan li expliquen doncs la cosa es queda aquí, en una història que podies creure’t en part o no.

Però per acabar de fer-ho gran, anys després arriba un militar al poble, no un militar qualsevol, que de rebot es fa amic del meu padrí. Quan ja els anys havien forjat una relació de confiança el militar va fer una pregunta al meu padrí que el va sobresaltar.

  • ¿Sabes algo de los millones que desaparecieron de Corbera?

Amb aquesta pregunta el meu padrí es va quedar al·lucinat. I li va explicar-li la història que li havien explicat els civils i el guia de Corbera, creient, però, que a lo millor hi havia més pa que formatge.

A l’acabar el militar li va dir que aquella història era certa. Tan certa com que va afirmar-li la quantitat que havia (poc menys de dos milions de pessetes) i que donada la monstruosa quantitat que era per l’època es va investigar que havia pogut passar, però mai es va saber.

Que va poder passar amb aquests diners? Crec que mai ho sabrem. A Corbera sempre s’ha acabat explicant que un altre soldat, del terreny, va fer més via que el local, que va ficar els diners “davall la rajola” com es diu aquí i que poc a poc els va anar traient.  P.D. Sempre que expliquem aquestes històries intentem ser el màxim de curosos possibles. Però heu de tenir en compte que són històries que han explicat civils i que expliquen de memòria. Pot ser que hi hagi algú de Corbera que hagi sentit aquesta història, però amb alguna modificació. Tot i així, repetim, intentant ser el màxim de curosos i amb respecte als que de veritat ens han fet arribar aquesta història, per nosaltres impressionant.

Comments:

  • Gemma

    6 de juliol de 2023

    Aquestes històries fan posar la pell de gallina i més quan agafes conciència que això va passar fa menys de 100 anys.
    Esperem llegir-ne més!

    Reply

Deixa un comentari