Corbera, el poble que va llençar oli roent als “nacionals”?
Molts són els cops que visitem les ruïnes del Poble Vell de Corbera d’Ebre, ruïnes provocades en part per un bombardeig de l’aviació franquista els primers dies de la Batalla de l’Ebre. Durant aquestes visites molts són els grups o les persones que pregunten el perquè del bombardeig, són lògiques aquestes preguntes, ja que costa d’entendre que un petit poble com era Corbera fos objectiu de tal bombardeig. Històricament a Corbera, s’han explicat vàries hipòtesis del perquè, però avui us n’explicaré una que a mi personalment em crida molt l’atenció.
Remuntar-nos al dia 25 de Juliol, on les primeres hores d’aquell dia l’exèrcit republicà comença la Batalla de l’Ebre, els soldats travessen el riu començant una gran ofensiva. Aquella embranzida inicial supera les poques forces de defensa que tenia l’exèrcit franquista a la zona, originant una retirada cap a Vilalba dels Arcs, però sobretot, cap a Gandesa, el gran encreuament de camins de la zona. Els que van a Gandesa molts han de passar per Corbera i allí expliquen que va passar una cosa curiosa.
Aquests soldats franquistes pràcticament Corbera se la van saltar en busca de Gandesa. Doncs, segons explica la llegenda, la sorpresa va ser que mentre passaven Corbera la gent civil des de les cases els hi van fer un acomiadament especial, que no va ser altra cosa que llençar a aquests soldats oli roent des de les finestres de les cases. Aquest fet el que va acabar desencadenant segons l’anècdota, va ser el bombardeig massiu del poble l’endemà. Per tant, estem parlant que es va justificar durant un temps el bombardeig del poble pel fet que la gent va llençar oli roent als soldats del bàndol franquista.
Però que hi ha de cert en aquesta història?, la veritat que res. Partint ja d’una premissa clara que l’oli era molt preuat, per tant no tenia cap sentit llençar-lo. L’oli es guardava, molts eren els que amagaven les gerres d’oli en exiliar-se i de les primeres coses que feien al tornar era veure si seguia l’oli allí, per tant aquesta anècdota no tenia cap fonament.
Tot i que com hem explicat aquesta anècdota no tenia gens de credibilitat, el cert és que durant anys va perseguir a la fama del poble de Corbera, sent durant anys a la postguerra, el poble que havia llençat oli roent als nacionals. D’aquesta història la meva família té una experiència per recordar. Les darreres setmanes de Batalla de l’Ebre, quan el poble de Corbera ja era definitivament franquista, a casa on vivia la meva àvia estaven instal·lats dos sergents de l’exèrcit franquista. La relació sempre m’han explicat, tot i estar en guerra, va ser cordial, i aquells soldats “allargaven” alguna cosa de menjar de més als de casa i això sempre era bona notícia. Això si, els animals de casa al carrer i els cavalls dels sergents dins al corral.
Doncs bé, ja en postguerra la mateixa àvia meva anava quan podia a la Canonja, ja que teníem uns familiars que s’hi van exiliar durant la guerra, però al trobar feina allí ja s’hi van quedar. Així que, agafava el tren fins a Tarragona i després l’autobús cap a la Canonja per veure els familiars. Fins que un dia va passar una cosa curiosa. A Tarragona la meva àvia es va trobar en una parella de guàrdia civils, que ja per fer-ho petar tot, un dels quals era un dels sergents que havia estat instal·lat a casa durant els combats. Com ja he comentat abans, com la relació va ser bona es van saludar efusivament. Això suposem que va fer encuriosir a l’altre guàrdia civil, que va preguntar a la meva àvia:
- ¿Cómo se llama?
- Maria Asunción
- ¿Y de dónde viene?
- De Corbera d’Ebre.
Amb aquesta resposta com era habitual en determinats contextos i persones el guàrdia civil va soltar:
- ¿Ah, los que lanzastéis aceite hirviendo a los nacionales?
En aquell moment l’altre guàrdia civil, el que havia estat a casa i havia estat a la Batalla de l’Ebre el va fer callar d’un cop de colze. Entenem que aquesta reacció es pot entendre com
una resposta a una afirmació on els que havien estat aquí batallant sabien perfectament que era mentida. Però també entenem que la situació política durant tants anys a Espanya
tampoc fes prioritari clarificar el que havia passat amb Corbera…