Marcats pel 38

La meva àvia no era una persona a qui li agradés molt parlar sobre aquella guerra. I si això li sumes en que va morir quan jo era jovenet, doncs fa que no tingui aquell record de parlar amb ella sobre això de forma profunda. Quasi totes les històries familiars em venen de la mà del meu padrí, germà de la meva mare.

Segur que a molts us sonarà la persecució religiosa a les zones republicanes a l’inici de la guerra civil, i d’aquesta se’n treuen històries, com és en aquest cas, familiars. Recordo que una de les primeres frases que em van marcar més als meus inicis és una frase familiar que deia “el dia que afusellen al capellà, portava una gorra de tun reiaio”. Jo us serè sincer. Aquesta frase no em va marcar al moment, i la veritat que no li vaig fer ni cas.

Al cap d’un temps però, com una espècie de “flash” i més quan el meu interès per la batalla de l’ebre creixia, em va venir sobre aquesta frase que havia sentit anys enrere.
Quan vaig voler saber més, la llàstima és que la meva àvia ja no estava, però si el meu padrí. La història, tal com me l’han explicat és així.
A l’inici de la guerra civil a Corbera, una de les parts més castigades va ser l’església i els professionals eclesiàstics. Els dos van ser afusellats, però, per què portava una gorra d’un familiar meu?

Doncs el que s’explica és que va haver diverses famílies d’esquerres del poble que dies abans del fatídic desenllaç, van amagar al capellà i li van deixar roba de paisà. Un dia a un mas, un dia a una casa… fins que la situació es va tornar insostenible i va ser entregat a les autoritats.
El dia de l’afusellament portava una gorra que li havia deixat la meva família. Pot ser o no pot ser, potser que a una altra casa s’expliqui diferent, però el que també és una obvietat és que molts dels desastres que es van fer a l’inici es van fer amb la negativa de bona part del poble.